Ja sigui per la lletra, el missatge que vol transmetre, o la melodia, o aquell instrument que et fa posar els pèls de punta...però t'entra, fins al fons.
"si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu que no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren
les primeres cançons, les primeres emocions
la innocència a la cara i els somnis als pulmons
ballar entre la gent i llançar un crit al vent
tocar amb els dits al cel
sentir-nos com un núvol en un mar d'estels"
(Si tanque els ulls, d'Obrint pas)
Quan escolto aquesta cançó a tot volum, una vegada i una altra, i tanco els ulls....només us veig a vosaltres, en cada racó de la meva ment hi ha records de moments d'estius...inolvidables.
No puc evitar la por que m'envaeix al pensar què serà, de nosaltres. Camins que se separaran? Alguns aniran sempre junts? D'altres es tornaran a trobar amb el temps? No ho sé...però del que no hi ha cap dubte és que el que em compartit, no ens ho treu ningú! Com algú em va dir un cop, som el que ens envolta. Gent com vosaltres, gent que val la pena, gent que fa d'aquesta vida, una meravella.
Fes-te'n a la idea. No tots els camins porten a Roma! (com dient, cadascú està destinat a un lloc, indiferent a la majoria dels altres)
ResponEliminaGran cançó, l'acabo d'escoltar. Quins dies.... només desitjo que en tinguem molts més d'aquests i, si no és demanar massa, de millors.
ResponElimina"No et(us) vull perdre." Tan sols és qüestió de pensar això fortament i fer el possible per aconseguir-ho. Un somni més per fer. Un somni més per després poder-lo somriure. Una abraçada.