A vegades, quan miro documentals sobre la vertiginosa ciència o la imperant tecnologia, em quedo sorpresa amb tots els avenços que fem els éssers humans, amb la quantitat d'oficis que hi ha, en com un material quotidià nostre (una peça de roba, per exemple) passa per tantes mans, tants processos...és a dir, que hi ha tanta gent que col·labora per tal que el món funcioni...I tots són importants: un científic que investiga medicines per curar malalties inimaginables, doctors que cada dia salven vides, arquitectes que dissenyen tot el que ens envolta, enginyers aoeronàutics, etc. Llavors és quan m'avergonyeix la idea de voler estudiar periodisme. No ho sé, no em sembla tan important com els oficis anteriors. Em fa la sensació que perdré el temps, que no servirà de res en aquesta humanitat. Igual que qualsevol estudi de filologia, filosofia, etc.
Sí, és cert que la ciència i la tecnologia són les que ens fan avançar, però us imagineu una vida sense llibres, sense poesia, sense filosofar, fins i tot sense música? Que trist seria tot, seríem com robots. Poc a poc s'anirien oblidant els sentiments, tot s'aniria atrofiant. Som animals culturals i aquestes "tonteries" són les que ens mantenen vius. I, actualment, crec que ens fa falta avançar en aquest àmbit, fer-nos més humans, sentir més i decrèixer tecnològicament, equilibrar una mica la balança. No estem fets per fer-nos els durs. Com sempre dic, la nostra finalitat és estimar i se estimat. No hi ha més. Si a tu t'agrada una cosa, ja és útil, i és impossible de comparar-ho a qualsevol altre concepte.
Avui he visitat la seu de la coordinadora d'ONGs solidàries de Girona. Des del primer moment que he entrat he sabut que volia que allò fos el meu ambient en uns anys. Bé, no el lloc, si no l'aire que es respirava. Nombrosos llibres, pel·lícules i mil documents sota els títols de "Relacions internacionals", "Polítiques de cooperació", "Comerç just", "Desenvolupament sostenible", etc. Tot de cartells penjats per les parets per tal de fer un món més just, etc. No dic que la feina que fan sigui la més correcta per fer d'aquest un món més just, però sens dubte, això és el pretenen, i ja és molt. L'experiència d'avui m'ha servit per confirmar tot lo anterior: un ha de fer el que el seu interior li mani, sense pensar en si és més important que allò altre...en aquesta vida cal de tot, sobretot una mica d'amor als homes, com va dir Marx.
"No olviden que a pesar de todo lo que les digan, las palabras y las ideas pueden cambiar el mundo (...). Les contaré un secreto: no leemos y escribimos poesía porque es bonita. Leemos y escribimos poesía porque pertenecemos a la raza humana; y la raza humana está llena de pasión. La medicina, el derecho, el comercio, la ingeniería... son carreras nobles y necesarias para dignificar la vida humana. Pero la poesía, la belleza, el romanticismo, el amor son cosas que nos mantienen vivos".
"Todo el mundo me dice que tengo que hacer ejercicio. Que es bueno para mi salud. Pero nunca he escuchado a nadie que le diga a un deportista; tienes que leer."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada