Tinc por. Tinc por de no significar res per tu, quan per mi ho ets
tot. Tinc por que em canviis a la primera de canvi, que no valoris res del que ha passat. Sempre els altres, i jo, res, com si fos invisible, inútil. I a vegades se'm fa un nus a la panxa que no puc suportar i ni et dignes a desfer-me'l. Com si cada dia se m'anessin clavant espines, tot i que de seguida sóc capaç de treure-me-les. Sí, hi ha tantes coses que em fan sentir bé al meu voltant que no em costa treure aquestes espines i llançar-les ben lluny, esperant que algun dia em llancin flors. Ara bé, la marca hi és, i serà per sempre.
Molt en el fons sé que no és així, però necessito, de tant en tant, certeses que m'ho demostrin. Abraça'm ben fort i diga'm a cau d'orella que no és així! Si us plau!
"Podem passar-nos la vida preguntant-nos com seria no necessitar res més, tenir tot el que volem, sentir-nos complets. I desesperem perquè quan més intentem aconseguir-ho, més lluny ho veiem. Però si et despistes, baixes la guàrdia i pares atenció a altres coses, quan aixequis el cap potser t'adonaràs que allò que buscaves no està tan lluny.."
perquè la vida continua! va...obrim els ulls d'una punyetera vegada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada