quan no hi ets

Cau la tarda. Queda poca gent a la platja. Si miro a la dreta hi ha aquell home d'avançada edat recollint el que ha vingut a ser un dia de pesca. Crec que no ha tingut gaire sort, un altre dia serà. A la meva esquerra hi ha un grup de noies, amigues, petant la xerrada, en rotllana, i de tan en tan puc sentir els seus riures d'adolescents, parlant de nois, o de res, o d'elles. Trepitjant la línia de l'horitzó es divisa un transatlàntic...des d'aquí sembla petit i tot. On es dirigirà? A Amèrica? A les Canàries? Però la meva vista preferida és ell. No em cal mirar gaire lluny, el tinc aquí al cantó, amb el cap sobre les meves cuixes, amb els ulls tancats, potser dorm, potser es fa l'adormit per tal que no pari d'acariciar-lo. Moments eterns, perfectes. Tanco jo també els ulls i em deixo endur per l'olor de sal, de sorra, de primavera, de sol, de calma i d'ell. Magnífica combinació.

Quan no hi ets les altres coses no m'importen
Però no ignoro que els meus somnis no es compleixen
Quants més dies passen més difícil sembla..
Mentre jo et vaig esperant
I els records que em fan somriure se'n van amb tu
Maltractant el present i el futur..

I tu saps que no m'importa seguir esperant
Per només un moment d'estimar..

Quan no hi ets..
Et busco i no et trobo al camí
Que intenta apropar-me una mica més a tu