Acabar una nit discutint durant tot el camí a casa, fent-nos mal, molts cops deixant anar barbaritats que a saber si de veritat les pensem, amb un nus a la gola i amb ràbia per fer entendre a l'altre el que un sent. Amb ganes de plorar i enviar-ho tot a la merda, amb ganes de marxar i allunyar-nos l'un de l'altre. Començar cridant i acabar parlant més decentment, seguit dels silencis. Hem aconseguit fer entendre una mica més a l'altre com ens sentim i quin és el nostre punt de vista? No ho sé, però almenys hem expressat els nostres sentiments, ens hem confiat coses que estaven ben al fons de nosaltres.
Després d'uns minuts ens quedem xerrant durant més d'una hora de....tantes coses que no les recordo, com si vinguéssim de prendre el cafè una tarda qualsevol.
I al matí següent comencem el dia amb plena energia, rient, xerrant, participant en pel·lícules de carreres i dispars entre els pompis que ens fa entrar a classe radiants. Seguir el matí jugant mentre escoltem de tant en tant la primera classe interessant de la carrera.
I el dia acaba radiant. Malgrat tot. No em puc imaginar ningú més amb qui tenir una relació així de peculiar, amb qui es barregin tantes coses i amb qui pugui saltar tants tants obstàcles. Som.....invencibles! En poques hores hem recuperat tot el temps que no hem passat junts durant les vacances. Trobava a faltar la connexió tan única que hi ha entre els dos. Et trobava a faltar. Trobava a faltar totes aquestes converses i riures i jocs. Trobava a faltar trobar-te a faltar.
Per a mi, un amic és aquell que malgrat conegui tot de tu, lo bo i lo dolent, t'accepta i t'estima tal com ets. I després de les pedres amb què es troben continuen fent el camí plegats.
i obrirem una altra porta en direcció a la mentida...
ella tenia dues llunes en tota sa caraaaaaaaaa....les obria i les tancava......
Les endevines?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada