http://www.youtube.com/watch?v=y6QBaZHltJw&feature=related
...
Sempre he dit que la meva princesa i pel·lícula preferida de Disney era Mulan, la guerrera, la que desobeeix el seu pare i s'endinsa en una gran aventura, la que lluita i s'arrisca per assolir un objectiu. Fixem-nos en les altres princeses, en què tot és rosa, perfecte, són maques, bones persones, amb cara de no haver trencat mai cap plat, obeeixen sempre, mig bledes, submises. Per exemple, la Ventafocs. Malgrat les seves germanastres la maltractin, la seva madrastra la domini com vulgui, la privin de tot, ella segueix obeint, callant, essent submisa. Traducció? Si et comportes bé, no fas gaire soroll, aguantes com un xaiet, ets bona persona, no et rebel·les, fas el correcte, el que has de fer, aconseguiràs el teu objectiu, casar-te amb el príncep, tot vindrà sol, per art de màgia, en forma de fada madrina, per exemple. Quins valors són aquests? On les princeses no es valen per sí soles i no criden el que senten i pensen? Així eduquem als nens? A treballar dur, a obeir, a dependre de forces superiors.....i nosaltres com a individus què? "Seu bé, això és dolent, no ho facis, fes els deures, no t'embrutis amb el bassal!" Els nens són una bomba de rellotgeria! Són energia pura! han de córrer, fer-se mal, caure, plorar, riure, abraçar, embrutar-se, jugar, trencar les normes....exterioritzar les emocions....sí, això que amb els anys es va perdent, una pena. "La literatura infantil normal i corrent, des de sempre, i fins actualment, tendeix a accentuar l'statu quo".
Un petit text on es recull el que intento explicar....sobre la literatura subversiva infantil, aquella que fa una crida al nen imaginatiu, interrogant i rebel que tots portem a dins, renovant la nostra energia instintiva i actuant com una força que ens impulsa al canvi, boníssim: http://www.epdlp.com/texto.php?id2=1691
I per qui en vulgui més i més complet....http://www.fundaciongsr.es/pdfs/nslc.pdf
Conflictes. Què és un conflicte? Un xoc de necessitats o/i interessos. Hi ha un món exterior del qual rebem informacions i estímuls, els quals processem, i d'aquest procés en surt una reacció. Per tal que no es generi un conflicte, podem canviar la informació que rebem del món? Què fa que reaccionem d'una manera o una altra? La por a no satisfer la necessitat que volem en aquell moment. Però sense por, no hi hauria acció. Llavors ens hem d'aturar i reflexionar si veritablment hi ha perill que la meva necesitat no es vegi satisfeta. Quan estem immersos en un conflicte hem de connectar-nos amb les nostres emocions. Mitjançant filtres processem la informació que rebem: experiències, la nostra cultura, els nostres valors i les zones sensibles.
Una dona arriba a casa a les 11 de la nit, després d'una llarga jornada de treball, cansada, obre la porta i es troba els nens encara jugant, el sopar encara per fer i l'home jugant a la play o mirant el partit de futbol. Les seves zones sensibles es comencen a activar, de què té por? Ella volia descansar i sopar, i té por que això no pugui fer-ho. Com reacciona? Hi ha dues possibilitats.
1. Per la via ràpida (autopista): actuar sense pensar. Començar a cridar i a enfadar-se amb el seu home.
2. Per la via més lenta (nacional): usant la part pensant, processant la informació i reflexionant sobre la decisió a prendre. D'aquesta manera es deixa de veure tot com una amenaça contínua.
Hem de verbalitzar les necessitats que tenim per tal que els altres ens entenguin i puguin tenir-les en compte.
D'altra banda, també hem d'estar nosaltres receptius i baixar una mica. Molts cops hi ha explicacions per a tot i no cal fer-ne un gra massa. L'exemple anterior. Hi ha causes biològiques! Des dels poblats prehistòrics, quina era la feina dels homes i les dones? Els homes sortien a caçar, havien de passar-se hores i hores mirant en un punt fix, a l'animal en qüestió, per caçar-lo. Només feien allò, observar, estar per una sola cosa, simple. Les dones es quedaven a casa, tenien cura dels fills, feien vida social amb les altres dones per tal de tenir bones relacions i que quan una faltés, les altres se'n poguessin fer càrrrec del seu fill o filla, tenien cura de l'espai on estaven, cuinaven....estaven pendents de més d'una cosa. No trobo que sigui pas dolent, simplement es repartien la feina, tots treballaven per igual i punt. Doncs aquestes característiques perduren fins als nostres dies. Els homes són capaços d'estar pendents d'una pilota durant gairebé dues hores sense moure ni el cul ni els ulls d'allà, són capaços de centrar-se molt en una cosa, sense importar res més, sense estar pendent de res més ni amoinar-se. Les dones, no. Una dona si la poses a mirar un partit de futbol, potser sí que el mirarà, però també, de tan en tant, pensarà en el que farà després, o desviarà la mirada cap a un altre punt, o es posarà a parlar sobre una altra cosa amb la del cantó, etc. Estic generalitzant, segur que hi ha nois que detesten el futbol, però se centraran en altres coses i seran capaços de quedar-se aborts només en allò, i també hi ha dones que els agrada el futbol, és clar!, segur, i que es queden clavades mirant-lo. Però més o menys és així! Jo penso en el grup d'amics dels meus pares quan queden per sopar i mirar el futbol. Sempre és la mateixa història: sopen i quan comença el partit ells van al sofà i no es mouen fins que el partit acaba. Elles es queden a la taula, comencen miran-lo, però de seguida es posen a parlar sobre el seu fill, o sobre aquell producte tan bé de preu o el que sigui. I repeteixo....no trobo que sigui pas dolent. Sinó que és normal que siguem diferents, i això ens pot enriquir moltíssim. No som iguals (en drets i deures sí, òbviament). El nostre cervell està constituit de manera diferent, i moltes coses les fem i pensem diferent.
Tornant a l'exemple. Doncs si som una mica conscients d'això, d'aquestes diferències biològiques, podrem controlar més les nostres reaccions, ja que la dona, a l'obrir la porta i trobar-se el panorama, potser no comença a fotre tants crits, sinó que dialoga més, baixa una mica del seu emprenyament, perquè sap que l'home no ho fa expressament perquè ella no pugui descansar ni menjar. Ara bé, tampoc és qüestió de callar i aguantar cada dia el mateix i fer el que cadascú vulgui. Diàleg i comprensió. Entendre's un mateix i entendre els altres.
L'hipotàlam és la part del cervell que estimula la violència i la reproducció. Centrem-nos en aquesta última. Quan una dona abraça un home i comença tot un seguit d'actes carinyosos i d'afecte, automàticament a l'home aquesta part del cervell se li activa i es posa en marxa. A la dona, en canvi, no tant. L'home s'engrescarà i voldrà arribar fins al final. La dona, potser, només volia aquelles mostres d'afecte i res més. Llavors ve el típic discurs de: Només m'estimes per això! Una simple abraçada i petó i ja ho interpretes tot malament! Només penses amb allò d'allà baix!" I l'home no entendrà res...."si has sigut tu que has començat!". Altre cop estic generalitzant, però són només exemples. Altre cop, explicacions biològiques. L'home està preparat per reproduir-se cada dia si vol, la dona no, només 4 o 5 cops al mes. Dit en altres paraules, els homes poden deixar embaraçada una dona cada dia si volen, les dones, en canvi, només es poden quedar embaraçades quan estan en els dies fèrtils, que són uns 4 o 5 al mes. I això no ho vam triar, és així i punt, és la naturalesa. Per aquest motiu, l'hipotàlam dels homes està més "alerta" i sempre té ganes, mentre que el de les dones està més calmat. I no sempre s'encén quan hi ha mostres d'afecte. No vol dir que la dona només tingui ganes de fer-ho 4 o 5 dies al mes, en pot tenir ganes cada dia, també, però en molts casos potser en les dones costa més que s'encengui aquesta part del cervell, i té a veure amb aquestes causes ancestrals.
Sabent això, potser no pensarem que la nostra parella només ens vol per això, sinó que és un fet normal i ho hem d'acceptar. Altre cop, comprensió.
...
gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada