ja puc deixar de nedar a contracorrent?

Ho tinc clar, molt clar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Som-hi......estic impacient.

Perquè amb el temps aprens a ser un pèl egoïsta, per poder assolir la felicitat. Aprens que les relacions humanes són complicades, però sempre, el temps ho acaba posant tot al seu lloc. Aprens que has de mirar per tu, que has de fer el teu propi camí, i a no tenir por de perdre els amics, perquè si els cuides, no marxaran, malgrat ells facin el seu camí, també. I si marxen, és perquè no mereixien estar al teu cantó. Aprens a mirar endavant, i aprens a no dependre tant dels altres, a decidir sobre el que sí, i sobre el que no. Aprens a trepitjar fort i a fer-te la teva pròpia vida. Aprens a seguir endavant malgrat tot el que passi. Aprens dels errors, que serveixen mooooooooooolt per a no cometre el mateix més endavant. Aprens a valorar-te i a valorar certes persones. Aprens, també, a no tenir en primer lloc aquell qui no et té a tu en el seu primer lloc. Aprens que després de la nit, sempre surt el sol. Aprens a caure, però sobretot a aixecar-te. Aprens la manera d'assolir els teus somnis. Aprens a saber qui cal mantenir al cantó, i qui no. Aprens que ets el que dónes. Aprens a estimar, a confiar, a ser sincer, amb tu i amb els altres. Aprens que viure intensament és la millor manera de caminar per aquest llarg camí. 

Tinc unes ganes boges de fer el que em surti d'allà baix, a fer-ho per mi, perquè em ve de gust, a ser un pèl egoïsta, a viatjar sola, a viure la meva vida. Per què? Perquè avui he sabut amb certesa el que porto intentant descobrir des de fa poc més d'un any.....i amb això puc continuar el meu camí tranquil·la, sense cap por. La por més gran que tenia, per fi s'ha esfumat rere les muntanyes amb una posta de sol espectacular. Saber que aquella persona et valora tant com tu la valores a ella, adonar-se, per fi, que la balança no està desequilibrada, sinó que forma una línia horitzontal, i que per les dues bandes s'està disposat a estar així durant molt, molt de temps. Sóc feliç. Afrontar cara a cara totes les pors que tens, buscar els orígens per poder véncer-les, buscar els motius de les nostres accions irracionals que ens provoquen malestar i dubtes, i per fi destapar-ho tot. Fer diana, ben endins. Crec que ara, cadascú pot fer la seva vida, perquè els dos sabem molt bé el que hi ha i el que no i el que som l'un per l'altre.