he sagrestat el sol!

Doncs vinga....a tornar a la rutina. Diumenge, aixecar-se tard, dinar, dutxar-se, fer la bossa, agafar el tren de les 19.02 i rumb Barcelona.
Què cert que és allò que diuen....lo bo dura poc! O potser és que se't fa curt, i en el fons és llarg. Sigui com sigui, de la llista que em vaig fer de tot el que havia de fer durant les vacances, no n'he fet ni la meitat, però he fet tantes altres coses que no m'havia proposat....molt molt molt millors. Tinc com un buit, per ser conscient que la rutina que portava fent durant aquests dies i que tant m'agradava s'ha acabat, però m'e'n vaig a la ciutat amb uns quants quilos de més, i no precisament de turrons i canalons, sinó de tot el que he après i tot el que m'he enriquit durant tots aquests dies. A més de roba i tàpers m'emporto tot de moments d'aquells que quan els recordes, no pots amagar el somriure d'orella a orella. Tot de petits moments feliços. Màgics.

I el millor de tot.....descobrir persones....increïbles, amb qui has estat pocs dies, però ha sigut tot tan intens i honest, que sembla com si la confiança existís des de sempre.

Trobar-les a faltar, tenir ganes de veure-les, abraçar-les, parlar, riure!!!!!!!!! Com certes persones es poden infiltrar tant en la teva vida en tan poc temps? Tan vulnerables som? Què coi, les relacions humanes són l'hòstia, i que no canvii mai! :) Sabeu? Us estimo, molt! Tenia ganes de dir-ho. I que consti que no ho dic a qualsevol.

Nits improvitzades que acaben resultant...fantastiquéeeeeeeeeee! 4 amics amb ideals, guitarres i sofàs, suficient.

http://www.youtube.com/watch?v=IGMabBGydC0&ob=av2e