Sensació d'estar sota mínims, la pell et bulleix, el cap i les cames et fan mal, ulls borrosos, son. En fi, cansanci. Després d'11 dies intensos, alguna que altra festa pel mig, la pujada al Matagalls i la preparació del poble medieval, ja no es pot demanar més al cos. Però me'n vaig a dormir a més de sentir-me rebentada, amb una sensació....no sé ben bé com descriure-la...de plenitud? Alegria? Felicitat? Satisfacció? Privilegi? Tot plegat suposo....és increïble. Són tots increïbles. Tingués el dia que tingués, era entrar a les 15.00 al pavelló i el bon humor s'infiltrava dins teu, amb els "saludus" tan càlids i els uuuuuuuuuuuh! de si feies tard. He quedat al·lucinada amb la involucració de tots els monitors, per fer d'aquest, un parc infantil espectacular. Sí, és una feina, però també anàvem a passar-ho bé, per fer passar bé els nens. No puc creure que ja hagi acabat. El temps ha volat, però tot el que m'emporto...és massa. Sentir-te feliç quan algun nen o nena volia jugar amb tu, i veies en els seus ulls que s'ho passaven bé amb tu, i volien més i més, i et somreien, i t'explicaven les seves històries, i et seguien i t'agafaven de la mà, i mica en mica, la confiança creixia, igual que amb els monitors. El primer dia sense PIV i ja els he trobat tots a faltar, bé, de fet he trobat a faltar tota la rutina, l'assignació de places, l'adrenalina dels primers minuts saltant als llits elàstics, muntant als segways, els berenars, l'atabalament d'alguns dies, les rotacions, el comodín, els mil riures i converses i marujeos de punta a punta del pavelló, les reunions i valoracions, les cançons....no sé, tantes coses. Es respirava bon rotllo, alegria, vitalitat, i això és el que compta, almenys per a mi. Diria mil coses més....però...no cal. A l'esplai, tot s'ha de viure-ho per entendre-ho bé i
estimar-ho.
Una experiència que m'ha commogut, i per les nits no m'ha deixat ni dormir....de debò, era tant l'esberament que portava a sobre que em costava dormir i somiava amb els tallers i els crits i els nens i els inflables i totes les bromes. La conseqüència de viure-ho tot tan intensament suposo...
I començar el dia amb una bona caminada, d'improvitzat, i entre la natura, la gent, i les converses de viatges, han fet un matí encantador.
Anar a dormir amb el cos fet pols però amb un somriure d'orella a orella i les ganes i les il·lusions al 100% per acabar aquestes vacances demà amb tots ells, l'últim dia, per ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada