hivernem?

Dies d'aquells en què et passaries les hores en algun lloc a cobert, totalment sola, únicament tu i els teus pensaments que van xocant de banda a banda del teu cap. Estar en una cova de pedra veient com plou a fora, o en un tren, mirant per la finestra veient com el vidre s'entela del fred que fa a fora, i com les volves de neu ballen lentament al ritme de l'aire. I tu, simplement, observes, impertorbable. Potser al cantó tens una llibreta i un bolígraf. I no tenir ni idea on estàs, bé, tampoc t'importa gaire. Molt millor, és el que vols, estar una temporada perduda. Sense ganes de fer ni dir absolutament res, en silenci. Com si el món s'aturés. O com si no volguessis formar part d'ell, perquè no t'agrada res.

Desvariejaments que es poden traduir a la por de sortir a fora i moure's al ritme de la societat, a la por de fer allò que has de fer, i estar amb qui has d'estar. I no poder canviar-ho. Por a veure que segurament t'has equivocat de camí.

Desvariejaments d'un diumenge tarda en què, malgrat vas amb pijama d'estiu, saps que aquest acaba d'acabar. I el fred que sents al teu interior s'hi suma el fred que s'acosta en els primers dies de tardor. Res és etern.

I hurt myself today
To see if I still feel
I focus on the pain
The only thing that's real
The needle tears a hole
The old familiar sting
Try to kill it away
But I remember everything

http://www.youtube.com/watch?v=SmVAWKfJ4Go

Com si el sol es pongués per sempre. Com si tenir lluny els teus no et permetés continuar endavant. Com si el camí que ara tens davant, no t'agradés...gens ni mica...així que...hivernem? Què covard...