Algú em pot donar una bofetada? Algú em pot pessigar? M'està passant a mi, tot això? Algú em pot treure el somriure de la cara? I la pressió de l'estómag?
Quins dies....què grans. La millor festa major que he viscut mai, uns dels millors dies de la meva vida!!!!!!!!
No sé ni què escriure! No tinc res a dir, i alhora tantes coses....però em fa por que a l'escriure i transmetre tanta eufàoria, aquesta s'acabi, com si d'alguna manera s'esvaís. I la vull retenir per molt de temps encara!
Dissabte, després de llevar-me vaig anar amb els meus pares a la xocolatada, sabia que em trobaria algú allà. Tot era tan càlid...hi havia un petit escenari on una cantant i el seu acompanyant feien una mica d'ambient. Ni les quatre gotes van impedir refredar el moment. Van començar a tocar, la gent es va començar a animar, tothom ballant i rient! Jo m'ho mirava des de fora, amb la xocolata entre les mans, amb els meus pares i unes amigues a cada cantó. La gent estava feliç. Segur que eren les persones més felices d'aquell moment en tota la terra. El carrer decorat de festa, la música, gent gran i petita ballant, no sé....no podia parar de somriure. Vaig notar que m'estimava Vidreres molt molt més del que em pensava (i ja és difícil!) i que em sentia tan plena, tan d'aquí. Tinc aquell moment i totes les sensacions incrustades a la ment. Quines tonteries, però és així. Tant de bo tots els dies fossin festa major.
Després un sopar molt familiar i de concert! Increïble. El que em van fer dalt de l'escenari, adrenalina cent per cent, quin riure.........boníssim, em va encantar! Tot el show! I amb els amics al cantó! Passaven les hores i jo anava voltant, trobant-me aquell, ara l'altre..."ei Laura! Que sàpigues que et votaré!" Mil frases...mil sensacions. M'atrevia a tot! A parlar amb tothom! A fer tot! Un 10 de nit.
I diumenge el plat fort....nervis? Doncs no....sabia que no sortiria. I quan menys t'ho esperes, la vida et regala sorpreses. No puc descriure el que vaig sentir...va ser massa. La veritat és que em feia molta il·lusió sortir, volia sortir, sí! I mira....pubilla 2011-2012. I per estrany que sigui, no tinc paraules. Com tampoc per agrair tota la gent que...bff....m'estima. I això que tots els joves que em van dir que vindrien, no va venir ni un perquè van arribar tard! jajaja però enfi....és genial. Tot plegat. Tot tot tot tot! Espero no decebre ningú, perquè intentaré fer-ho de la millor manera possible i amb moltes moltes moltes ganes. No em puc creure que això m'estigi passant a mi, és massa bo. I tota la gent que després em va dir que em va votar, els que em van saludar, els que em van felicitar....ho sento per ser tan egocèntrica i parlar tant de mi, però és que va ser el meu dia!!!!!!!!!!!!! Hi havia gent que estava més contenta que jo....gent que li va fer ràbia que sortís, gent que em va sorprendre, gent de tot. Però sabeu què? Si he sortit, per alguna cosa serà. I tant és si fa un o quatre o 10 anys que sóc vidrerenca, el que importa és estimar el poble, i tenir ganes de donar el millor. I tota la gent que vaig conèixer ahir nit, gent fantàstica, senzilla, no sé....ara no puc parar de recordar converses, i imatges i emocions! Sens dubte....dies per emmarcar. Inoblidables. Ja diuen que tot el que ha de passar, passa. I que el temps posa tot al seu lloc. Aquests dies han sigut un bon exemple, de tot. Hip hip, hurra!!!!!!!! I acabar la nit amb ells 4....ballant i xerrant, coneixent-nos, i comprovant que en aquest món hi ha gent extraordinària!
Ah, se m'oblidava...no va faltar la no-presència del meu gran amic. Sembla irònic...i és que quan més baix toco i quan més amunt toco, ell desapareix. No hi és enlloc, el veig de lluny, com amb por de venir. I és que....t'adones que hi ha tanta gent...tanta gent tan meravellosa...que arriba un moment en què t'ho mires fredament i no entens res. Orgull? Por? Què nassos! Mal amic, i punt. Però és que ja ni m'afecta...i és un pèl trist. -.- M'he acabat acostumant jejeje Ja t'ho faràs, noi. :) Però qui avisa no és traidor, i seguint així, potser algun dia et gires i ja no hi ha ningú.
Què farem? No ho sé...tampoc vull pensar-ho. Només vull sentir......bff!
En el fons...tot és molt senzill. El que a vegades falta és temps. Res més. Sentiu les cascades que surten de dins vostre??????????????????????????????????
És que et mereixies guanyar Laurins!! :D:D:D M'alegro que t'hagi anat tant bé (en general) la festa major! :D
ResponElimina