Oloro el canvi, està darrera aquella cantonada! Avui ha sigut la prova, el primer dia. Mai havia baixat sola a Barcelona ni m'havia mogut amb bus, metro i tren per allà tota sola. M'ha agradat, sé que cada dia m'encantarà més i més. Però és fred....la ciutat és freda, no Barcelona en concret, sinó les ciutats en general. Vas caminant pel carrer amb cara sèria, saps que no et trobaràs a ningú conegut, ningú a qui regalar-li un somriure i un "hola!". És buit, gran, fred, estrany. Fa alguns dies vaig escriure que sentia que això se m'estava quedant petit, doncs avui m'he sentit com una estrella en l'univers. No sóc res! I aquí em penso que sóc alguna cosa, que la gent em coneix, que jo conec tot i tothom.
I el paisatge...tan diferent! El cant dels ocells i la brisa acariciant els arbres i l'herba ara seran clàxons de cotxes, d'autobusos i crits de turistes. Però té el seu encant. És ebullició, moviment, adrenalina, gent, diversió, coses noves, cada dia pots conèixer un lloc nou i començar a parlar amb algú desconegut.
Som-hi..........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada