- What is your greatest fear? Be alone, without those I most love
- What is your current state of mind? Bittersweet
- What is your favourite occupation (way of spending time)? Sport, music, nature, travel, friends
- What historical figure do you most identify with? Karl Marx, maybe, but I'm not sure.
- Which living person do you most admire? My mother
- Who is your favourite fictional hero? Doremi
- Who are your real-life heroes? Vicent Ferrer, Mandela, Nick Vujicic...
- What is your most treasured possession? My friends
- When and where were you happiest? There's plenty of moments I feel completly happy!
- What is your most obvious characteristic? I'm always in a good mood and smiling
- What is the trait you most hate in yourself? I should say more "no", be tough.
- What is the trait you most hate in others? superiority
- What is your greatest extravagance? Buy a travel magazine of 5€ and a CD of 17 pounds.
- What is your favourite journey? To Dublin and Mallorca, with my friends.
- What do you most dislike about your appearance? My teeth
- What do you consider the most over-rated virtue? Honesty
- On what occasion do you lie? I hate liing
- Which words or phrases do you most over-use? "carpe diem", "don't worry", "smile", "come on! Let's go!"
- If you could change one thing about yourself, what would it be? I'm what I'm
- What do you consider your greatest achievement? keep my friends by my side for a long time, loving them, and being loved.
- Where would you like to live? In Catalunya, or in Ireland or Australia
- What is the quality you most admire in a man? vitality, sincerity, intelligence, humility, sense of humor...
- What is the quality you most admire in a woman? the same.
- What is it you most dislike? MATHS!
- What do you value most in your friends? that they come when you need the most
- How would you like to die? I don't think about death. I just live.
- If you were to die and come back as a person or an animal, what do you think it would be? a dolphin.
- If you could choose an object to come back as, what would you choose? a balloon.
- What is your motto (words you live by or that mean a lot to you)? "Enjoy little things in life"
- Who has been the greatest influence on you? My mother
***
-No sé per què però em fa molta por tot això...
- Si tens por, vol dir que ja t'estàs fent gran.
Veig que les coses canvien, i el que queda per que canviin! És com sortir d'una porta i entrar-ne en una altra, més gran, amb més gent, amb més desconeguts, amb no tants coixins, amb més camins difícils. Por a sentir-me sola, por a no prendre les decisions adequades, por a que no m'agradi el que faig, ni amb qui vaig, ni on sóc, por a no arribar allà on m'agradaria ser-hi, por a treure males notes, por a defraudar i a defraudar-me a mi mateixa. Quan el cap em dóna mil voltes, com aquests dies, sobre les decisions que haig de prendre, em ve al cap la frase del títol. És veritat! No hi ha pressa! Si veig que no m'agrada el que estic fent, doncs ep, marxa enrere, i a buscar un altre camí. Periodisme, geografia, història, humanitats, antropologia social i cultural, filologia anglesa, filologia clàssica, treball social, geologia, oceanografia....mira les oportunitats que tens si alguna cosa no va bé. Carreres que durant tota la meva vida m'he plantejat fer i he anat descartant. Per què? Per què no tenen gaires sortides? I què, és el que m'agrada. No cal treure't res en 4 anys, ni encertar-la a la primera. Si segueixes el que t'agrada fer, arribaràs allà on vulguis, però primer ho has de saber. I també és un petit problema que t'agradin tantes coses....hi haurà temps per TOT? Tot sigui per autoconvencer-me, però la por del cos no me la treu ningú. Sí, estic desanimada. He estat tan bé aquests dos últims anys aquí...amb els profes, amb la gent, amb la rutina...trobaré a faltar tot això, per molt que moltes vegades vulgui fotre el camp d'aquí quan les coses van malament. Si només de pensar-ho ja m'entren ganes de plorar! Separar-me de la meva família, també! Què trist....i jo vull anar a veure món, i jo vull fer tot el que vull fer? Doncs sí, i potser ara no estic preparada, però mica en mica ho estaré, i per molt que em costi apartar-me d'allà on estic tan a gust, sé que al final me'n sortiré. Almenys, no deixaré mai de caminar, això és l'important. I per què no, va bé enyorar-te d'allò que tan aprecies...però la vida avança.
Potser, simplement, el que em fa més por de tot és que en aquesta nova etapa que tot just comença, no sigui tan feliç com ho he estat en aquesta que ara acaba. Estar lluny de la teva gent: amics, família, gent del poble, carrers, camp, el tennis, la bici, els antics professors, veïns...les petites coses que formen el meu dia a dia que en un no res canviarà. M'és inevitable retrocedir 4 anys en el temps, quan també vaig fer un canvi bastant heavy en la meva vida, allunyar-me d'allò que tan apreciava, les amigues, el cole, tot. I plantar-me en un poble desconegut, amb gent tancada on em va costar lo seu fer-me un lloc i sentir-me a gust. Em vaig passar setmanes plorant, sí, i què? Me'n vaig ensortir, al cap de dos anys era la persona més feliç del món, i no m'hauria canviat de poble per res del món. Fins i tot m'alegrava del canvi. Tot costa, però aprens coses noves, moltes, i t'adones que tens les dues coses, en diferent mesura, però ho tens. És una por semblant, la d'ara, potser perquè sé que els canvis són durs, i costen, tot és qüestió de temps, paciència. Totes les ganes que tenia de començar la universitat i conèixer món a Barcelona, sembla que s'hagin enfonsat, però hi són, l'únic que la por les ha eclipsat. Ja tornaran. A vegades odio ser tan sensible, nostàlgica, sentimental i tots els derivats.
Molta gent em diu que per què faig tantes fotos, si els records es guarden dins nostre...... El que més m'agrada és fer fotos de dies insignificants, de dies normals, rutinaris, però que d'aquesta rutina en treus algo que t'agrada, ho captures, ho congeles, i quan et ve de gust ho treus del congelador, i observes la foto, i recordes aquell moment, perfectament, com et senties, què feies, on eres....coses que sense mirar la foto, ens acabem oblidant. Coses insignificants, que per mi són les millors. I si allà no ho trobo? I si estic massa estressada en esquivar el cotxe, córrer cap al metro o passant apunts? Vale, prou. Endavant, collons, endavant.
Live your life as if you are the only example for those around you and your actions are rule of law for them to follow! Do the best you can to leave a positive mark where you pass, you can be the best!
May we all share knowledge, develop our civilization and prosper! Always strive to improve yourself as a person and also raise the general well-being of those around you!
Últims dies d'estiu.....en què tot et sembla més bonic, més càlid, fins i tot la ciutat on tants cops hi has estat...serà per la companyia? Per haver passat un bon dia? Per què saps que t'allunyaràs una mica d'ella i la mires amb altres ulls?
Por a adonar-se que ens fem grans i estem més sols davant la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada