t'estan esperant...

Aquí i allà, un i l'altre. Ciutats amunt i pobles avall, sensacions agradables, sensacions horribles. Tot a dins el pot, i ben sacsejat! Tinc set. No sé què vull. Bé, sí, però em fa com por dir-ho, tinc por a dir el que vull, per si acas no és el correcte, per si acas no és el millor que puc fer. Però....encara que no sigui el millor, és el que ara per ara vull. Tinc por a perdre gent a partir de les meves decisions. Estic cagadeta, per si després m'empenedeixo. Però ei, com ahir van cantar ells, "mai no és massa tard per tornar a començar". Com ell sempre em diu, "mires massa pels altres, t'ho carregues tot". Doncs potser sí, potser ja és hora que posi per sobre de tot el que vull realment, sense por a equivocar-me, que segur que ho faré, però ja rectificaré. Quan calgui. Que què vull? Vull estar sola, anar a la meva bola, anar aquí i allà amb els amics, no vull anar de la mà amb ningú, no vull fer-me petons amb ningú, ni dir frases boniques, ni enviar-me sms ensucrats. No tinc ganes d'estimar ningú. Potser, quan menys m'ho esperi, m'hauré d'empassar les paraules, perquè és impossible controlar els sentiments, però no sé...ara em sento així. Sense ganes de lluitar per una relació amorosa o el que sigui. Vull un temps, i que vingui el que hagi de venir. Un temps per mi. Per somiar. Per inventar-me històries, per somriure amb amors platònics, per conèixer gent, per improvitzar. Per no tenir res al cap que m'amoïni....crec que m'ho mereixo. Sé que tot sortirà bé. Ens en sortirem!!!!!!!!!!!!!!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=A8KbdBPCQoI&feature=relmfu

No és la meva cançó preferida d'aquest grup, però és amb una de les que més vaig gaudir ahir....en la que més vam ballar, més ens vam abraçar tots i més vam saltar!

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

Feia temps que no sentia un sentiment de buidor i solitud tan gran com el d'ahir. El concert va estar....bf....genial. Impressionant. Però el malestar amb ells dos feia que estigués decaiguda....mira, no podia fer-hi res, estava feta un embolic. De camí a casa, de nit, tota sola, agafant el metro i després pel carrer, en aquell lloc tan gran, amb tanta gent desconeguda, amb cotxes amunt i avall, tot plegat et fa sentir diminuta. Estic segura que si m'hagués posat a cridar allà al mig, ningú s'hauria aturat. Tenia ganes de plorar. No siguis nena petita, aguanta, afronta-ho i endavant home. Em sentia sola....perduda. I amb el caos que portava al cap. Però avui.....m'he sentit tan a gust....tan plena, altre cop. Isant la bandera, sentint la teva gent a prop, saludant a un i a l'altre. Celebrant un dels dies més importants i emblemàtics de l'any. 11 de setembre. Orgullosa de ser vidrerenca, de ser catalana, i de ser pubilla. VISCA CATALUNYA!