A l'estiu, agafar un cotxe amb algun integrants més a dins. Un, o dos, o potser tres, no més. Enfilar carretera amunt, amb provisions de menjar i beure, poca roba i molta energia. I només voltar, voltar i voltar per la França rural, per la França més profunda, per la natura, per allà on no passen els turistes, per allà on ningú ha trepitjat la terra. Sí, al país de dalt, no cal anar més lluny, ja hi haurà temps per recórrer més distàncies.
Dormir al cotxe, menjar el que portem, si cal comprar alguna cosa...res més. Només banyar-se al riu, respirar aire pur, riure amb ells, caminar, conduir, fer fotos, menjar molt molt molt, córrer pels prats i muntanyes, estirar-nos als camps i mirar els núvols, prendre el sol...
I tornar quan les carteres ens ho demanin, sense cap data prevista.
Viatjar és un vici. Vull més més més...fer coses diferents, conèixer més llocs, més gent, més maneres de fer i de ser, vull respirar aires nous cada dia, despertar cada dia amb un paisatge diferent davant...vull...no aturar-me. No fer sempre el mateix, no tornar a la rutina...
So please, don't stop me now! I'm having such a good time!
Per a qui tingui temps i ganes de llegir un petit relat...encantador
http://www.guelaya.org/textos/el%20hombre%20que%20plantaba.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada