Llavors...per què la humanitat està aterrada amb el destí, la vida, el futur i les decisions que cal prendre? Por? Una por que ens priva de prendre decisions amb llibertat. Però sense eleccions, sense empenta, no hi hauria ni alegria, ni tristesa, ni esperança, ni desil·lusió, ni amor. Però molts cops la por a fracassar és més forta que l'anhel per la llibertat, una llibertat que potser molts temen no aconseguir i acaben morint-se per dins. Aquests, potser desitjarien viure eternament, sense decisions, sense riscs, sense emocions...sense amor. I només deixant la por a fracassar de banda, acceptant viure amb amor, potser d'aquesta manera tot serà una mica més senzill.
Quan una persona està bojament enamorada d'una altra, perd el cap per ella, ho dóna tot: s'arrisca, lluita, plora, riu, pateix, s'equivoca, fa feliç a l'altra, espera massa, dóna massa....doncs el mateix hauríem de fer tots: estar enamorats de la llibertat, de la vida. Donar-ho tot avui com si demà s'acabés la nostra vida.
A vegades, però,"cal renunciar a totes les vides possibles per una sola que val la pena".
Per què solament els poetes saben descriure els moments de tendresa compartida?
Que són lentes les paraules quan es diuen dins el silenci de l'amor!
I mai no entenia on acabava l'amor i on començava l'oblit...
J'ai envie de toi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada