Dies....dies construits per milers de peces petitones que acaben formant una imatge magnífica. Malgrat començar el dia d'una manera no gaire agradable i que el mal físic i el malestar sigui present gran part del dia, aquest no impedeix que les peces es vagin col·locant de la millor manera possible. Anècdotes amb la teva mare durant tot el matí, projeccions de futur, trobades sorpreses que t'omplen d'il·lusió, activitats improvitzades a la ciutat, un curt però gran partit de volei amb companyes genials, i per acabar d'arrodonir-ho, recompenses per al que més t'agrada fer, escriure.
Com si gran part de la gent que més estimessis hagués anat traient el cap per la finestra, tot somrient-te, tot fent-te costat durant el dia d'avui. Sí, hi ha pocs dies en què tota aquella gent que estimes fins a l'infinit coincideixin en un sol dia. Gent que veus cada dia, gent que veus pocs cops per setmana, gent que veus un cop al mes com a molt. Amics, família, al cap i a la fi.
No sé...tot anava passant molt a poc a poc, o potser m'ho semblava a mi, per tal que ho pogués aprofitar al màxim, suposo. I arribar a casa després d'un simple sopar amb tots ells però que acaben de fer del dia, un dia més que perfecte, estirar-te al llit i escoltar una estona l'MP3.
Mentre escoltes una gran cançó que a més corrobora el teu dia, sents com se t'omplen els ulls de llàgrimes i com una d'elles va caient lentament galta avall...Et sorprens...no saps ben bé per què tens la cara humida...Potser et sents afortunada, estimada, feliç, per ser el que ets, per ser on ets, per tenir el que tens.
http://www.youtube.com/watch?v=OlrGxTL8Jf4 Today...was a pretty day...no disappointments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada