petits moments. grans dies

Serveix d'alguna cosa aturar-te i posar en ordre els teus pensaments i sentiments?
Suposo que sí, però en un no-res tornen a barrejar-se tots, sense que puguis fer-hi gaire. Quan per fi tens tota la baralla de cartes ordenada, ve una lleugera brisa i les canvia de lloc, fent-te sentir impotent. Ordenar, desordenar, ordenar, desordenar...i així contínuament. Cada cop intentes trobar el motiu pel qual les cartes es desordenen per tal que, quan les tornis a ordenar, es mantinguin així per sempre, però és impossible. Quan vigiles una direcció, el vent ve per l'altra, i sempre sempre et guanya. Però, sabeu? El més important de tot són els moments en què tornes a posar-te "manos a la obra" i vas ordenant les cartes altra i altra vegada...i no importa tant si al cap i a la fi les tens totes ben posades, sinó el temps que et porta fer-ho, tot el que et passa mentre ho fas. No és més satisfactori la segona vegada que ho aconsegueixes que no pas la primera? O la sisena o setena de la segona? Quin sentit tindria tenir-ho tot ordenat? Cap ni un.

Hi ha dies en què petites conversacions et porten a fer grans decisions. Només obrint aquelles portes que tant de temps portaven tancades, pots sorprendre't dels resultats que pot tenir. Deixar enrere impressions, rencors, prejudicis i començar de nou.

Potser el fet que fés tants dies que no veiés el sol ha fet que avui fos...un dia preciós. Anar amb el cotxe amb bona companyia per carreteres envoltades de naturalesa...amb el cel blau com el mar, sense cap núvol, fent-te tornar les galtes vermelles i sentint aquella essència de primavera. 

Tret del silenci, ¿què hi ha de més pròxim

a la plenitud que l'amor? (Miquel Martí i Pol)

http://www.youtube.com/watch?v=3Zu6HqTJfEU

Today I've got nothing to lose
I could go wherever I wanted to
Leave, jump onto the world

Simplement...dies perfectes que van millorant a mesura que passen les hores. Sí..no voler estar en cap altre lloc que en el que estàs...és la millor sensació