Nit de rutina, més tard de les 11, a l'habitació. I algú trenca un silenci molt espès, molt diferent...
C: Estàs plorant?
L: Sí, i tu?
C: També...
L: Un mal dia?
C: Molt.
L: Jo també...
No sempre podem estar alegres i amb la sensació d'estar tocant el cel amb les mans, com en la foto, i pels dies que estem més avall, només cal que miris al llit del cantó de l'habitació i jo et faré un lloc en aquest i ens taparem juntes amb la manta, compartint els mals moments sense dir-nos res, només abraçades.
C: Porto uns dies que ho faig tot malament, que sembla que la gent fugi de mi, que només cometo errors i ningú em vol.
...
L: Et puc dir una cosa? Quan et sentis així, oblida't de tot i de tothom, centra't en tu, sigues egoísta i egocèntrica, sí, el que no acostumes a fer. Pensa en totes les teves virtuts, en totes les coses bones que fan ser com ets, en allò que la gent del teu voltant aprecia de tu i et fa ser especial, única, la Claudia Marés. Quants cops em dius que aquell noi t'ha dit que ets diferent a les altres, quanta gent vol quedar amb tu i els has de dir que no, qui no es queda sorprès amb la teva maduresa? Qui és més riallera que tu (jo no compto, sinó et guanyaria!)? Tots tenim defectes, i quan tenim dies no gaire bons és l'únic que veiem. I també, com tots, ens equivoquem. Però això no és ser covard. Ser covard seria girar el cap i marxar per un altre camí avergonyit. Cada pedreta que et trobes pel camí, pel teu camí, l'has de saltar, i si per algun motiu caus a terra, aixecar-te. De moment, són tot pedretes petites, però sé que fan mal, i aquí estic jo. Saps? si alguna virtut tenim tant com tu, la mama i jo és que som bones. Sí, bones, persones sense malícia, que no pretenem el mal de ningú, al contrari, que ho donem tot pels altres, a vegades mirem més per ells que no pas per nosaltres mateixes, i per això moltes vegades ens fem mal, perquè esperem massa dels altres. Però que això no et faci tirar enrere, ni molt menys, perquè és una gran qualitat, i costa molt trobar gent així. Per aquesta raó, la gent que s'enfadi amb tu o no et valori, no sap el que perd...t'ho asseguro. I algun dia s'adonarà. Tu mateixa m'ho has comentat molts cops..."Laura, em fa la sensació que només jo em preocupo pels altres, que ningú té interès en escoltar els seus amics i ajudar-los, només jo...la gent és molt passota". Doncs aquí està. Ets la millor, Claudi, la millor de les millors. Sé que llegiràs això i quan acabis, vull que corris a fer-me un petó dels teus que sempre em deixen la galta molla i no m'agraden gens, però que quan no els tinc, els trobo a faltar. Et podria dir tantes coses més...però les paraules es queden buides. Millor demostrar-t'ho cada dia amb fets.
***
Al veure aquesta foto se m'han omplert els ulls de llàgrimes. No de tristor, sinó d'immensa alegria al recordar moments tan bells i profunds. Hi ha alguna cosa més bonica que plorar d'emoció? Portem uns dies magnífics, de completa compenetració, no sé, de tot. Sí, tu i jo anem a ratxes, i és que hi ha dies que em treus dels nervis. Tothom et troba molts defectes i m'atreveixo a dir que et menyspreen. És cert, tens defectes, però per a mi, les virtuts que tens, superen de passada a aquests. Potser és que hi ha poca gent que et coneixi real real realment i vulgui fer l'esforç de passar la barrera d'"empanat" de què et titllen. Per algun motiu vaig estar gairebé un any enamorada de tu. Ni venes als ulls ni merdes, perquè ara penso el mateix que pensava fa dos anys, amb la diferència que crec que no ens hem d'estancar i hem de seguir, però sempre tenint-nos al cantó. Molts cops estàs al teu món i només veus les teves opinions, les teves coses i les teves mans, però rere això s'amaga un immens tresor. Potser tampoc ets gaire amable, però estàs ple de bondat i qualsevol cosa que facis ho faràs sempre amb bona intenció, mai per fer mal a res ni a ningú. Ets molt noble i una bellíssima persona que també dóna tot pels altres. Però em quedo amb la teva senzillesa...la teva naturalitat a l'hora d'actuar, sense importar-te el mínim el que l'altra gent pensi, fent el que tu creguis que has de fer, sense pors, sent valent, sent lliure. Bo i senzill. Així ets per a mi. I tens una filosofia de vida que costa trobar en altra gent...anar sempre amb lo bàsic, amb lo senzill, sense fardar de res, sense tenir la necessitat de tenir més del que cal. Perquè amb lo senzill, ho tens tot, almenys el més important, que és un gran cor. Vaig ser molt feliç al teu cantó, molt. Abans, ara i sempre, de maneres diferents, però amb la mateixa intensitat, t'estimo.
Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música
quien no encuentra gracia en sí mismo
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente
quien evita una pasión y su remolino de
emociones,
justamente éstas que regresanel brillo a los ojos
y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente
quien no gira el volante cuando está infeliz con
su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir
atrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos......
¡ Vive hoy !
¡ Arriesga hoy !
¡Hazlo hoy !
¡ No te dejes morir lentamente !
¡ No te impidas ser feliz !
PABLO NERUDA
ànims cony! tu pots amb tot, ja tu sabe'
ResponElimina